Trencagels
(Versión en castellano más abajo) Al caminet que has fet anant i venint li han brollat flors. De la nit al matí, aixina, sense més, com broten i desbroten les coses. Les he posat en un gerro en aigua i sal i l'olor m'ha recordat al Passeig de Sant Joan quan lo baixes en bicicleta fent esses. Si tanque els ulls puc sentir que estic allí ara, atra volta, descendint a tota velocitat. A l'alçada de Valéncia respire l'aire humit i conte fins deu. Aplegue a la Ciutadella i ahi estàs, pujat en una barca, mirant-me, chiulant una cançó tan rara com este espillisme. La brisa mou els volants del meu vestit i una descàrrega elèctrica me travessa com un fantasma. Llavors naveguem llent pel llac artificial, i te conte el dia que me fiu passar per professora d'anglés en un bar d'universitaris, i mos morim de la rialla, i una nau espacial baixa a saludar-mos, i les constelacions formen un cor en el cel del món, que només nosatres podem vore. Tots els clichés de la moderni